Canviem els papers

L'entrada del Enric al Turó realment ens va aportar molta qualitat de vida a casa. Els divendres per la tarda l'anàvem a buscar amb el Jaume directament a l'escola. Passàvem una bona estona xerrant amb les seves mestres, la Cristina, la Gemma i la Silvia, que ja m'avançaven "el parte" del estat del meu fill durant la setmana escolar en que passava les nits a la llar de Pineda. Les abraçades, i petonejades marcaven l'inici del cap de setmana.

Després teníem d'anar al Turó a recollir la màquina de l'apnea, amb la que dormia sempre, i, naturalment, estàvem una altra bona estona fent-la petar amb les monitores de la llar. Durant aquella estoneta, normalment no baixàvem al Enric del cotxe, però com que coincidíem en horari amb l'arribada de tots els nens de la casa amb el transport escolar, la porta de la nostra VW del costat on seia el meu fill esdevenia "parada obligatòria" de tota la quitxalla. Tots li deien cosetes, i li feien petonets, i molts d'ells li demanaven al Enric, si anava a casa a passar el cap de setmana. Cada divendres tarda es repetia aquella mateixa escena tant emotiva. Amb el temps, vam anar descobrint que alguns dels nois/es que vivien al Turó no marxaven mai a "cap casa". No tenien ningú que els anés a recollir els divendres, ni tant sols el Nadal. Els companys i els professionals de llar eren la "única família de veritat" que havien tingut mai... Reflexioneu-hi.

Gairebé ja hauríeu d'endevinar que, aquest període de benestar familiar, no duraria gaire temps a casa nostra, i no ho dic en to de lamentació, ja que mai no us he volgut enviar un missatge d'aquest tipus, ans el contrari. Senzillament ha estat la realitat viscuda. Aquesta vegada però, no va ser pas l'Enric el qui ens va fer anar "de bòlid", sinó que van ser els avis: els pares del Jaume. Ja us havia comentat en alguna entrega anterior que la casa on vivim té dos pisos, els sogres sempre han estat al primer pis, i quan ens vàrem casar, vam aixecar un pis al damunt, que va construir el Jaume, amb l'ajuda del seu pare.

Ja feia uns anys que els avis anaven envellint. La iaia Angelina portava ja dues pròtesis de maluc degut a l'osteoporosi típica de les dones grans, i tenia tanta por de caure que, tot i haver posat l'ascensor, gairebé no sortia mai de casa, només per anar al CAP quan era necessari. L'avi Maurici sempre havia estat un home molt actiu i treballador, però l'Alzheimer li anava augmentant dia a dia, tot i que ell no s'ho veia com li veiem la resta de la gent. No em feia res de portar-los el control dels medicaments que prenien tots dos, i, últimament quan anava a fer la compra al supermercat, també la feia per ells. Sempre ens havien ajudat dins les seves possibilitats.

L'avi i l'Enric, a mesura que s'anaven fent grans tots dos, cada vegada tenien una relació mes tendre, a la seva manera s'entenien perfectament... S'estimaven molt l'un a l'altre. Amb l'entrada del Enric al Turó, sens dubte el meu sogre va trobar molt a faltar la rutina que portaven fent des de feia anys d'esperar-se a que arribés a casa per la tarda amb la furgoneta del transport escolar, pujar tots dos al primer pis, primer per l'escala i després per l'ascensor, i berenar els dos junts. Tot i que no me'n va dir mai res, jo li notava ben clarament. Per aquest motiu, els divendres quan ja arribàvem a casa amb l'Enric, el primer que feia era tocar el timbre del primer pis. L'avi Maurici baixava disparat, i marxaven tots dos ben contents a berenar coca amb xocolata, que cada divendres tenia expressament encomanada al forn de pa.  Permeteu-me que us confessi que he començat a escriure aquest paràgraf mes de quatre vegades fins que he aconseguit d'acabar-lo, ja que amb un gran nus a la gola, i sense poder aturar les llàgrimes, no podia ni veure el teclat en reviure aquells moments tant i tant emotius i tendres.

Un matí, des del segon pis, vaig sentir que la iaia em cridava molt fort i alterada. Vaig baixar de seguida, i em vaig trobar al avi estirat al terra de la cuina. Pel que em va dir la iaia, estaven assentats a taula esmorzant tant tranquils, quan de sobte, va deixar de parlar i va caure de la cadira al terra. Als pocs segons d'arribar jo a baix va començar a recuperar el coneixement, i es va poder aixecar per ell mateix. No recordava absolutament res del que li havia passat.

Tot i així vaig trucar a la metgessa del CAP per explicar-li. Em va dir que no el mogués de casa, i que preferia venir ella a fer-li una ullada. Una hora després la doctora era a casa, i l'avi tornava a estar com abans del incident. Em va dir que podia ser degut a la progressió que l'Alzheimer anava fent dins seu, però que si tornava a perdre el coneixement truquéssim de seguida a una ambulància per portar-lo ràpidament al hospital.

Va passar tot el dia amb normalitat, però cap el vespre, just després de que arribés el Jaume a casa, i casualment quan estaven parlant tots dos sobre el que havia passat, l'avi, que en aquell moment estava assegut al seu sofà, va tornar a quedar en blanc. Evidentment no va caure, però va tornar a quedar inconscient.

Tal com havia dit la doctora vam trucar de seguida a l'ambulància, i en poc temps érem als boxos d'urgències del Hospital General de Manresa. Vam baixar amb el Jaume. El Pau, i la Tata, es van quedar a casa amb la iaia, que estava molt espantada, a l'espera de noticies.

El metge de guàrdia que el va atendre, va intuir molt be el que li podia estar passant al Maurici, ja que de seguida li va fer-li fer un Tac cranial. En molt poc temps les seves sospites es van confirmar:

            - El seu pare ha patit un vessament cerebral, no sabem l'abast que podrà arribar a tindre, però és important. Li va dir el Dr. de guàrdia al Jaume, davant meu.

També va afegir que ja havia demanat el trasllat urgent al Hospital de la Mutua de Terrassa per que l'atenguessin d'immediat, ja que en aquestes patologies estaven mes preparats que a Manresa. Ingressaria directament a la UCI.

Amb l'experiència que teníem en temes hospitalaris, primer vam pujar a Santpedor per explicar-li quelcom que "tranquil·litzés" una mica a la iaia. Aquesta semblava estar en un estat de xoc, ja que no parava de repetir-nos a tots: "com m'ho faré ara sense ell". L'avi ja feia temps que s'havia convertit en el seu "pal de paller". L'ajudava a llevar-se i vestir-se, anava ell a buscar el pa i la fruita, passava l'escombra i, el mes important de tot, estaven junts dia i nit. Reconec que la vam tenir d'enganyar una mica per que no s'ho agafés pitjor encara.

Després d'això, el Jaume va marxar cap a Terrassa, i jo em vaig quedar una estona mes amb la iaia. També li vaig haver d'explicar al Pau. A ell si que li vaig dir la veritat del que estava succeint. També va quedar trasbalsat, i em va demanar què podia fer ell per ajudar al avi.

            - Fes-li molta companyia a la iaia. Ara et necessita mes que mai. Li vaig dir al meu fill gran.

I així ho va fer, durant els gairebé tres mesos que l'avi Maurici va estar al hospital, es va encarregar d'ajudar a llevar-se a la iaia, ajudar-la a vestir-se, pentinar-se. Tot aixó abans d'anar a l'institut i el mes important, va passar moltes hores amb ella al pis de baix... Quina sort he tingut amb els meus fills.

Com us acabo d'avançar, l'avi va estar primer un mes a Terrassa, on, després de remuntar un infart, li van fer un drenatge al coàgul de sang del cervell sense saber si se'n sortiria, o no. Vam haver de fer torns amb la Marta, el seu home el Jaume, la Tata i el meu Jaume, per no deixar sol al avi al hospital. Després el van traslladar al Centre Hospitalari de Manresa, i, finalment al Hospital de Sant Andreu.

Quan ens repartíem els horaris, els meus cunyats sempre em deixaven lliure el cap de setmana per que pogués estar amb l'Enric, fet que els hi agraïa moltíssim, ja que tant sols unes horetes amb ell, em servien per carregar les piles per tota la setmana.

El Jaume feia moltes nits al hospital, i ens veiem poc, però tots dos sabíem, encara que no ens ho diguéssim, que era una gran sort que l'Enric tingués plaça al Turó, ja que, amb l'escenari que teníem en aquell moment, no sé pas com ho haguéssim pogut gestionar.

Encara que no us ho pugui demostrar, quan l'Enric era a casa el cap de setmana, em demanava constantment per anar a veure al avi. Com si tingués la intuïció de que alguna cosa estava passant. Com si tot i la seva discapacitat, fos ben conscient de que l'avi no estava be. Com si tingués una capacitat d'entendre situacions inexplicables, que jo creia que no seria capaç d'assimilar. Com si, seguís donant mostres de que al seu voltant, les emocions i els sentiments, sempre estaven a flor de pell. Com si tingués un sisè sentit en que la seva essència esdevingués un revulsiu per seguir enfrontant les adversitats, vinguessin d'on vinguessin.

Com si ens canviéssim els papers... Ell ens cuidava a nosaltres, ell seguia donant sentit a la vida, per molt complicada que pogués semblar.

I encara ara, ho segueix fent...

Montse Llopis Ció

montsellopiscio@gmail.com