Aniversari

La casualitat ha volgut que aquesta setmana que tenia previst d'explicar-vos el part de l'Enric ha coincidit, primer amb el seu Sant, el dijous 13 i amb el seu aniversari el dissabte 15.

Aquest dissabte, l'Enric hagués fet 20 anys. Sempre havíem fet una festa tots junts amb amics al càmping de la Vall Fosca, en la que no hi faltaven ni els regals, ni els riures, ni el pastis de xocolata.

En dates tant marcades com aquestes, no puc evitar que aparegui de nou el sentiment de buidor, del que realment arribo a trobar a faltar aquell petit àngel.

A casa, ningú ho reconeix, però els hi passa el mateix, aquell: saps quin dia es avui?, algun " t'estimo" mes sovint de lo normal, aquella mirada al vespre perduda cap a la lluna sense dir res...

Encara que us pugui semblar una mare molt forta, no ho soc gens, em segueix fent molt de mal aquella part de mi que em va ser arrencada quan l'Enric va morir... Et trobo molt a faltar!!!

He intentat donar-li la volta. A casa vam instaurar el dia 15 de Juliol com a " Dia internacional de la xocolata", en el que es obligada aquesta menja, sigui en el format que sigui: gelat, pastis, postres, etc, però sempre recordant la cara de " pillu" que feia l'Enric quan en menjava. Cada vegada s'hi afegeix mes família i mes amics... si voleu, us hi podeu afegir.

Disculpeu-me doncs, haver interromput l'índex que tenia previst per aquest blog, però ja us vaig dir que us parlaria com a mare, i com a mare he sentit la necessitat d'expressar-vos els meus sentiments quan penso en el que podria haver estat el meu fill amb 20 anys... Però això serà un altre capítol.

Ah, i moltíssimes gràcies per seguir-me.

Montse Llopis Ció

montsellopiscio@gmail.com