L'essència del Enric neix de la meva
experiència com a mare d'un nen amb
pluridiscapacitat.
L'Enric
va ser un nen molt desitjat, segon fill, només es portaven dos anys amb el seu
germà, el que va fer que estiguessin molt units. Amb l'Enric les coses no sempre
van ser fàcils.
Va
néixer envoltat de metges i infermeres, operacions i proves, possibles diagnòstics...ufff!!!.
Estàvem ben atabalats: no hi sentia bé, no podria parlar, no podria caminar, no
podria fer res de res per si mateix...
Però tot i la meva inexperiència com a mare
d'un nen " diferent" em negava a sentir tant: no podrà, no podrà i no
podrà. Jo pensava que, arribarem on puguem però no tirarem la tovallola, lluitarem
per una qualitat de vida. Després de moltes hores, mesos i anys de consultes
mèdiques, operacions, estimulació, fisioteràpia, logopèdia, mediació llengua de
signes, i tot el que se'ns va ocórrer, varem aconseguir força autonomia... fins
al últim moment.
Us convido a formar part d'aquest nou espai
on podrem compartir inquietuds, experiències, dubtes, pors, necessitats i
molts, molts sentiments a flor de pell.
L'essència del Enric pretén ser un espai de
tots i per a tots.
montsellopiscio@gmail.com
M'agradat molt. Gràcies per fer-me-ho saber. Et seguiré. Petons.
ResponEliminaMoltes gràcies
EliminaEnhorabona Montse per la iniciativa. Estem convençuts que serà d'ajuda per a moltes persones, i per recordar-nos a tots allò que és essencial, i que de vegades perdem darrera de tants detalls. Et seguim.
ResponEliminaMoltes gràcies.
EliminaJa saps que penso que es una iniciativa GENIAL! Felicitats per crear aquest racó màgic, especial...essencial! Tinc moltes ganes de veure la propera entrada!!! Ajudaràs a families i professionals. Gràcies per compartir-ho Montse!
ResponEliminaMoltes gràcies.
EliminaMolt xulo Montse!!! I endavant amb aquest projecte que serà molt enriquidor per tu i per molta gent.
ResponEliminaMoltes gràcies.
EliminaFelicitats Montse per aquest nou projecte i gràcies per la generositat que es desprèn de tot allò que fas. Fins a la propera entrada!
ResponEliminaMoltes gràcies.
EliminaFelicitats Montse i GRÀCIES per compartir la teva experiència i forta. Estic segura que pot ser molt inspirador per a moltes famílies!!!
ResponEliminaMoltes gràcies
EliminaBona iniciativa, Montse. El meu fill, Carles i l'Enric van compartir molts moments junts. La situació que travessem els pares que tenim fills diferents és molt diversa. Jo sempre m'he sentit més "cuidador" que pare ja que el grau d'autonomia i socialització del Carles és mínim. A vegades em pregunto si la nostra experiència vital amb el Carles pot ser positiva per algú (fins i tot per a nosaltres mateixos com a pares). El que tinc clar és que el Carles es mereix el millor...
ResponEliminaHola Joan. Crec que en la teva última frase tens la resposta al teu comentari. Quan et converteixes en pare, o mare, saps de sobres que la prioritat vital sempre mes serà el teu fill. Del que es tracte, segons el que he viscut, és de ser el màxim de feliços amb la realitat que tenim. Una abraçada!!!
Elimina